https://en.wikipedia.org/wiki/Franco_Berardi
Franco Bifo Berardi és agitador cultural, activista dels media i filòsof multidisciplinari.
Què li passa al pensament, a la pràctica i a la imaginació polítiques quan perden la seva connexió amb el futur? El futur és un mite gran i empoderador, però ja n’hi ha pocs que hi creguin: el futur és impredictible. No falten indicis i evidències sobre el present ni sobre escenaris futurs. Tot i així, la seva coherència és sovint nul·la i es desdibuixa en els moviments dubtosos dels capitals financers, així com en els fluxos inacabables de continguts irrellevants i estèrils que travessen tota l’estona uns mitjans de comunicació ubics.
“El futur mateix sempre va ser una forma temporal altament sospitosa, diu Bifo. Sempre ha estat una mena d’“efecte imaginari del mode de producció capitalista, però també una projecció esquizofrènica de la utopia al voltant de les comunitats virtuals, la ciència-ficció ciberpunk o la mateixa internet. Així que, “què es pot fer quan no es pot fer res?”, pregunta Bifo. Una possible resposta es pot trobar en una forma determinada d’ironia distòpica: “Mentre que la ironia no postula cap existència de la realitat, el cinisme postula la realitat inescapable del poder, en especial del poder econòmic. La ironia obre un joc de possibilitats infinites, mentre que el cinisme només es limita a dissociar-se de l’ètica i de la possibilitat. El cinisme comença justament amb la creença segons la qual l’acció ètica està condemnada a fracassar”.
Com a filòsof i investigador, Bifo llança una mirada àvida sobre qüestions complexes com ara la irreductibilitat del cos humà als imperatius de la disciplina econòmica, incloent-hi l’automatització industrial i la connectivitat digital. En molts dels seus assajos, explora l’efecte devastador de l’acceleració contemporània d’infoestímuls sobre la psique i la consciència humana, a partir de la rellevància política de la pèrdua de contacte entre el cos individual i el social.
Les seves reflexions sobre aquestes qüestions estan profundament relacionades amb un compromís personal i col·lectiu en diversos contextos polítics: la rebel·lió i la posterior repressió dels anys setanta, les contracultures als anys vuitanta, l’aparició de les utopies online dels noranta i els moviments globals antiglobalització econòmica dels 2000.
Alhora, Bifo ha combinat el seu compromís personal amb l’experimentació constant amb el mediactivisme. Els primers i més destacats exemples són la revista A/Traverso i l’experiment de ràdio comunitària Radio Alice, tots dos fundats a Bolonya a mitjans dels anys setanta.
A finals dels noranta, va llançar la influent llista de correu Rekombinant, i a principis dels 2000 la televisió comunitària Orfeo TV. Aquesta última va donar lloc a Telestreet, un moviment nacional de microtelevisions pirata que aspirava a contrarestar des de baix el monopoli mediàtic del primer ministre italià Silvio Berlusconi.
El seu últim llibre, Heroes, ha estat publicat el 2015 per l’editorial britànica Verso.
