Olia Lialina

A diferència d'una ampolla de vi o d'una peça de disseny, que normalment milloren amb el temps, al World Wide Web que coneixem la qualitat es mesura a través de criteris com la innovació tecnològica i la modernitat de l'estil: el resultat és que solament les pàgines i les eines més recents sobreviuen, mentre allò obsolet cau en l'oblit. Així és per a la majoria de nosaltres, però no per a Olia Lialina, net.artista d'origen moscovita, exploradora digital i model de GIFs animats.

La raó és en realitat molt senzilla: sempre ha existit una forta tendència en les cultures digitals a fer invisible la tecnologia subjacent i "naturalitzar" els gestos i hàbits dels usuaris. És precisament en els estils aparentment obsolets o en les plataformes abandonades on és visible el rastre de la presència d'usuaris prenent decisions creatives i inesperades, modelant les simples eines a disposició perquè poguessin expressar els seus gustos estètics o els seus missatges.

"El desenvolupament de l'Ordinador Invisible - afirma Olia - porta a la creació de l'Usuari Invisible", un usuari estandarditzat i inconscient dels seus drets, entre els quals en destaca un que els resumeix tots: el dret a utilitzar la xarxa de manera insòlita, enginyosa, no prevista pels programadors originals. Que és precisament el que fa Olia Lialina des que en 1996 va dissenyar un experiment narratiu amb la tecnologia -llavors encara poc utilitzada i d'allí pocs anys abandonada- dels frames del llenguatge html. My boyfriend came back from the war es va convertir en un clàssic del net.art, un corrent experimental interessat en fer servir el Web 1.0 com a lloc per dur a terme operacions avantguardistes amb eines tan quotidianes com un ordinador i una connexió internet.

En l'última dècada Olia s'ha dedicat al folklore digital, que no entén simplement com una observació d'artefactes digitals pobres o antigues, sinó una forma de creació cultural original -i innovadora a la seva manera- en la qual preval la construcció de comunitats sense la mediació de plataformes globals o interfícies opaques que limiten el control de la gent sobre les seves pròpies eines d'expressió digital.

I els seus experiments continuen. Els qui obrin la seva pàgina personal trobaran els links per a donar un "like" al seu Facebook. Un clic a aquest enllaç i faràs un salt en el temps cap a una anacrònica versió de Facebook com si fos l'any 1997.

Amb Summer es va dedicar a crear el GIF animat més fràgil del món, una imatge els fotogrames de la qual no resideixen dins dels iperaccelerats servidors de les grans plataformes comercials llestos per a ser reproduïts alhora en milers de xats, sinó que sobreviuen gràcies a la col·laboració coordinada de desenes d'amics, artistes o desconeguts que allotgen cadascun un fotograma del GIF en el seu propi servidor.