http://nefertitihack.alloversky.com/
A principis de 2016, Nora Al-Badri i Jan Nikolai Nelles van acaparar els titulars de mig món en anunciar que havien introduït un Kinect Sensor en el Neues Museum de Berlín i havien fet un escan pirata del bust de la reinaNefertiti, una preuada obra d'art de l'antic Egipte.
Al-Badri i Nelles van dir la seva obra L'Altra Nefertiti i van alliberar l'arxiu (de dades) al món. Posteriorment, van exposar una impressió en 3D del bust de Nefertiti al Caire, indicant que només un robatori d'alta tecnologia els havia permès retornar aquesta part de la història egípcia al seu lloc legítim (arqueòlegs alemanys ho van robar en 1912 i mai ho van retornar; Alemanya sempre ha denegat les sol·licituds de préstecs a institucions culturals del país africà).
“Amb la filtració de les dades com a part d'aquesta contranarrativa volem activar –diuen Al-Badri i Nelles- una reavaluació crítica de les condicions actuals i de superar la noció colonial de propietat a Alemanya."
No cal dir que el missatge i la intrigant història de l'operació secreta al museu van capturar la imaginació del públic. No es tracta només que ara tothom pugui tenir una reproducció de l'escultura en altíssima qualitat, o que pugui fer barrejes o remix per fer noves obres (dotzenes d'objectes digitals basats en el bust de Nefertiti es troben ara a l’internet), sinó que a més s'han qüestionat les nocions d'original i singularitat, així com la de propietat. “És el bust del museu –com la gent ha pensat en el passat– original? I això és significatiu?”, es pregunta Al-Badri.
Alguns experts han qüestionat el fet que L'Altra Nefertiti fos escanejada realment per Al-Badri i Nelles. “Potser el servidor del museu va ser hackejat, potser és una copia 3D d'una còpia de l’original, o una filtració interna, o un engany. Pot ser una mica de tot això”, han respost els artistes. "Hauriem de fer-nos la mateixa pregunta sobre l'originalitat i l'autenticitat per a les dades que per als objectes. Per descomptat, aquest era el nostre objectiu“, van agregar. Una xarxa de mitges veritats i pistes sobre com es va fer l'escan és part amb tota legitimitat de l'obra d'art: "els museus estan explicant històries de ficció, les seves històries, només perquè controlen les obres i la manera de representació", què passaria si se li donés de sobte la volta a aquesta jerarquia?
Tota l'operació Nefertiti Hack no només va alimentar un debat tecno-polític en llocs tan inusuals com els fòrums de tecnologies 3D, sinó que també va posar Al-Badri i Nelles en contacte amb activistes de l'Egipte contemporani, recuperant-se encara de la brutal repressió que va seguir a les revoltes del 2011. El que semblava ser una declaració sobre el patrimoni cultural i les dades digitals ràpidament va connectar amb qüestions com el colonialisme, i fins i tot amb l'opacitat del mercat negre global d'antigues obres d'art. "Volíem desencadenar una discussió sobre la noció de propietat i pertinença de la història en els nostres museus i en les nostres ments", va continuar. "És necessària una discussió sobre l'originalitat i la veritat de les dades, així com sobre els objectes materials. Al final, es podria concloure que la pràctica institucional dels museus i col·leccions d'avui dia a tot el món occidental està corrompuda".