Alice Marwick

Poden uns memes fer caure un president? Difícil saber-ho. El que sí que sabem és que unes subcultures de la xarxa van tenir un paper rellevant en la victòria electoral de l'actual president dels Estats Units.

Alice Marwick és investigadora social i una aguda observadora de com la gent fa servir les xarxes. On la resta dels mortals veu fenòmens aparentment innocents o banals, ella és capaç de descobrir noves perspectives, en primer lloc, de caràcter polític: la manera en què els adolescents comparteixen les fotos i els selfies de celebritats nues, o com aborden i entenen la seva pròpia privacitat en línia poden ser entesos com a indicadors de classe. "Pel que fa al fenomen de connexió a les xarxes, la privacitat electrònica -diu Marwick- afecta de manera desproporcionada als individus marginats en termes de gènere, raça i condició socioeconòmica".

En 2016 va treballar per la Data & Society, una organització independent i sense ànim de lucre amb base a Nova York, les línies d'investigació de la qual se centren en les qüestions socials i culturals que sorgeixen de les tecnologies de les dades. 2016 va ser també l'any en què una persona aliena a l'oligarquia política va guanyar la nominació del Partit Republicà per a les presidencials, i, contra tot pronòstic, va aconseguir la presidència dels Estats Units. D'acord amb un cèlebre fil de discussió en /r/The_Donald, un controvertit fòrum i trampolí de l'alt-right a la plataforma Reddit, Donald Trump és el primer candidat "memificat" president o, dit d'una altra manera, que ha arribat a la Casa Blanca gràcies a una imparable onada de memes i altres elements virals. De la nit al dia, les xarxes i internet van ser retratats pels mitjans tradicionals com a llocs perillosos, plens de trolls i de mossos d'informació tòxica. Va ser llavors quan va esclatar la histèria de les "notícies falses".

Però ¿són les "fake news '" un capítol més de la llarga història de la desinformació política? Alice Marwick i el seu equip es van cabussar en un maelström inèdit i extrem, un combinat de racisme i misogínia, d'ironia sensacionalista i de teories conspiratives, de comunitats d'extrema dreta i d'estratègies de manipulació mediàtica. El que els mitjans de masses i els polítics anomenaven "notícies falses" de cop i volta van començar a tenir uns contorns molt més nítids i interessants, a més de perillosos.

Els periodistes tendeixen a considerar la "postveritat" com una qüestió d'ètica professional (o de manca d'ella). Per Marwick i el seu equip el que està en joc és un fenomen molt més complex: una veritable transformació de l'esfera pública impulsada pels hàbits -i les infraestructures- de la comunicació en xarxa. De fet, el que s'intueix darrere etiquetes com "notícies falses" o "postveritat" (o fins i tot "ingerències de la propaganda russa") és una cadena ambigua de fenòmens només marginalment connectats: els eixams de bots de Twitter, les versions d'ultradreta de la cultura col·laborativa, etc... Constatar la vulnerabilitat dels mitjans de comunicació davant d'un nou tipus de manipulació, que és posada en marxa col·lectivament pels mateixos usuaris, però instrumentalitzada per organitzacions polítiques no tradicionals, és un altre de les seves lúcides aportacions.