Paolo Cirio és un “escultor de dades” que creua de manera original tots els camps oberts per la revolució digital dels anys ‘90 i especialment aborda els grans canvis en la concepció de l'esfera pública que va produir la xarxa “2.0”. Entre els diferents ingredients de la societat connectada que Cirio ha utilitzat i manipulat en els seus projectes, es troba per exemple el devessall d'informacions personals publicades en Twitter, el contingut dels llibres d’Amazon, la publicitat en Google, els perfils de Facebook, el funcionament del sistema del crèdit, la informació sobre les empreses amb seu en els paradisos fiscals.
Paolo Cirio explora les noves formes de poder construït gràcies al control de les dades, tant en termes d'informació específica com de control sobre la circulació del coneixement. La peculiaritat del seu treball radica en la forma tàctica amb la qual aborda aquestes qüestions: Paolo construeix cada vegada un dispositiu diferent unint de manera sorprenentment natural els codis de la net art, del performance més insòlit i del street art, el vídeo, la programació de programari alternatiu i fins i tot la construcció de complexes narracions col·lectives desenvolupades en l'esfera pública.
“Construeixo els meus projectes artístics com a eines per involucrar a una gran audiència en una reflexió sobre el poder de la informació i mitjans de comunicació” - diu Cirio - “M'agrada treballar amb mètodes moderns de construcció de realitat, com a estratègies de publicitat, la propaganda política, els codis jurídics, l'entreteniment, l'economia. Estic convençut que aquests són els elements que s'utilitzen conscientment per estructurar la informació i construir una organització col·lectiva específica, un sistema de creences, una tendència social.”
Els astuts mecanismes posats en funcionament per Paolo es plantegen descodificar el funcionament dels sistemes de control en els seus vessants tècnic i social. En línia general es podria dir que la seva estratègia no és atacar frontalment aquests sistemes, sinó “recodificar” el seu funcionament de manera subtil perquè la mateixa força de les màquines de control acabi sabotejant el seu propi funcionament.
Les seves intervencions generen projectes impecablement documentats i explicats, no obstant el seu objectiu és generar situacions controvertides i per això els seus projectes cobren vida en el moment en què els llança en les gargamelles dels mitjans, a les xarxes o a les mans de la gent. Allí és on una intervenció mostra el seu potencial i fa visibles aquells vincles simbòlics, polítics o econòmics que normalment queden invisibles sota la suposada normalitat de la nostra vida tecnològica quotidiana.
